Avui m’he llevat d’hora i l’oficina estava tancada.
He volgut llegir el diari al bar, però un senyor s’aferrava a ell com si en aquelles pàgines brutes de tinta s’hi amagués la veritat de la seva existència.
He pagat per un suc de taronja tant espès que quasi m’ennuego amb la seva solidesa.
La reunió de les 10 s’ha anul·lat, però ningú no m’ha avisat fins passats dos quarts.
He enviat un mail molt important al destinatari equivocat.
He tornat a caure en la temptació de les patates fregides (i del Kit Kat).
He anat de ventre en un lavabo sense escombreta.
M’he rascat un gra poc madur i ara tinc la cara vermella i blanca.
Mentre mirava a terra per amagar l’escabetxada de la barbeta, me n’he adonat que la sola de les meves sabates preferides està ferida de mort i que aquella sagnada no hi ha docte que l’aturi.
Avui he arribat a casa i m’hi he tancat amb clau.
Avui m’he llevat amb el peu esquerre.
[Nota a peu de pàgina]: Demà m’aixeco tard. A veure si així Déu deixa d’ajudar-me.
Objecte d’avui: El cable equivocat.
Les històries de la Crida 
Quan tot va mal, pensa que tot pot anar-hi pitjor.
(Perdó si alguna paraula esta mal, no soc català y aixó que t’escric és de lo que vaig escoltant per la ràdio)