El meu primer haiku, o com m’excuso en la cultura japonesa per amagar la meva manca de temps (si bé és cert que continuo sortint de festa, però és que estareu amb mi que hi ha actes terrenals als què s’ha d’acudir si no es vol perdre el contacte amb la realitat que existeix més enllà d’una pantalla d’ordinador)

Haiku: poema breu de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament.

Hauré d’aprendre a escriure haikus, perquè això cada dia és més curt i irreverent.

Em trec els peus bruts

Salto al llit i no reso

Llavors penso en res

Quina merda de haiku. Com diria aquell, Vuelva usted mañana…

Objecte d’avui: un dibuix d’Edward Gorey