La Quirda més fumada

Inici de la història: 12/03/10

Pressionada per una aposta que vaig fer amb el meu pare sobre l’any que em trauria el carnet (ell es va jugar un sopar en un restaurant car a que no el tindria ni als 25) l’estiu dels 19 ho vaig tornar a intentar. (Durant l’any representava que m’havia de centrar en la carrera [com si només em dediqués a estudiar i no tingués temps per memoritzar les velocitats en carretera, autovia i autopista…]). Què va passar? Doncs que vaig començar a fer pràctiques en un diari local (Havia acabat primer de carrera i calia començar a treballar de franc per fer créixer un currículum que anys més tard tindria més entrades de becària que no pas de remunerada. La vida cansava tant quan te la passaves treballant, que quan arribava a casa només volia desendollar el cervell i descansar fent coses banals (que són les que més m’agraden). [Em fa gràcia recordar-me esgotada en aquella època. Qui pogués tornar enrere a l’estrès d’aquells anys i deixar l’actual per a la ficció!]

Als 20 santornem-hi que no ha estat res i l’aposta encara està en peu. Vaig tornar a l’autoescola i la mestressa, una dona que fumava un cigarro rere l’altre i l’altre i l’altre i que no parava de parlar, em va saludar efusivament amb un “Quirda” molt sonor. Ja em direu si costa molt pronunciar una erra darrera d’una ce, però a la senyora no li entrava per l’orella que jo fos Crrrida i no Quirda. Quirda? Quina mena de nom és aquest? En fi, tornava a agafar el tema amb ganes i em vaig proposar d’anar a classe cada dia. Necessitava el carnet ja i ara no hi havia excusa que valgués, perquè m’havia dedicat a l’oblidat costum del qui fa servir l’estiu pel que és: rascar-se la panxa. Les classes, no obstant, van resultar ser de tot menys profitoses: fos a l’hora que hi anés, la dona que no sabia pronunciar una erra darrera d’una ce estava pronunciant un monòleg acompanyat de molts espetecs sortits del cor d’un encenedor petit que patia de manca de gas. Que si el meu fill, que si un amic, que si el cotxe d’aquell noi, que si CALLA JA D’UNA VEGADA perquè aquí he vingut a estudiar aquesta merda de teoria que no entreté ni a un peix mort com perquè tu ara vinguis a l’aula i et dediquis a fumigar-la de nicotina mentre treus el fum entretallat en mig de frases que no acabes de tancar mai.

La història continua el 14/03/10

Objecte d’avui: una llima d’ungles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s