L’eina dels poderosos

(Nota per a navegants: el tema no té res a veure amb el sexe, no voldria que us sentíssiu estafats davant d’un títol tan imponent).

Havia somniat tantes vegades aquest moment… Jo, amb el control absolut de la situació. Jo, circulant lliurement pel món. Bé… no tant lliure, perquè els meus somnis acostumen a anar molt lligats a la realitat i sempre m’acabava perseguint la policia. Ho havia volgut des de petita, envejava els que ja ho tenien i em frustrava no poder gaudir d’una comoditat tan visible de portes enfora. Però la meva existència va viatjar durant molt de temps en paral·lel amb la legalitat de la necessitat de tenir cotxe. No em treia el carnet ni a la de tres.

A l’estiu dels meus 18 em vaig apuntar a l’autoescola. Era l’edat correcta, tenia els anys justos i la moral encara no estava tocada pel foc de la realitat de merda. Volia treure’m el carnet per no haver de demanar Papaaaaaaa, que em pots portar aquí? Papaaaaaaa, que m’acostes allí? Amb una llicència podria viatjar pel país, descobrir nous llocs, deixar en un altre calaix els retards de la Renfe. Amb un cotxe podria fer-me gran. Però, com a bona nena que coneix la importància de guanyar calerons amb esforços propis a l’hora de discutir amb els pares, vaig agafar una feineta de secretària. Ara bé, haver de contestar al telèfon i passar trucades al meu cap sense entendre el nom de la persona que trucava (Senyor Josep Maria, el truquen. Qui és? Ja em perdonarà vostè, però no he acabat d’entendre el nom. Crida, que no t’he contractat perquè et facis la manicura a l’oficina. Senyor Josep Maria, m’ha sonat que diguessin alguna cosa de Simplest. Simplest? Simple és el teu cervell! Apa va , passa-me’ls i després vine al meu despatx, que vull parlar amb tu) em devia esgotar tant que vaig aparcar (ja ja ja, quin joc de paraules més ben trobat i tan poc tocat) l’estudi d’aquelles barbaritats de frases antiliteràries. [L’única expressió que tenia certa poètica era la de les luces de gábilo. El gábilo aquest resultava mig exòtic, i això sempre és interessant].

La història continua el 13/03/10

Objecte d’avui: Un cafè sobreescalfat pel microones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s