El meu primer haiku, o com m’excuso en la cultura japonesa per amagar la meva manca de temps (si bé és cert que continuo sortint de festa, però és que estareu amb mi que hi ha actes terrenals als què s’ha d’acudir si no es vol perdre el contacte amb la realitat que existeix més enllà d’una pantalla d’ordinador)
Les històries de la Crida 